Índice del artículo

 

El Cementiri parroquial, 1841 (X)

Sembla ser que poc abans de la separació civil de Premià de Mar s’havia arribat a l’acord de construït un cementiri comú per els dos Premià, en el lloc on és ara l’actual de Premià de Dalt. Ens ho diu aquest text: “Es va fer la benedicció de l'expressat cementiri pel Sr. Rector Mn. Eudald Ribes i el coadjutor el dia 15 de novembre del 1835, i des d'aleshores s'han donat sepultura en ell a totes les persones que han mort en aquest poble i d'altres parts per haver-ho així disposat en vida...”(1) “Però com l'any 1836 els veïns de Premià de Mar van obtenir ajuntament separat i independent del poble de Premià de Dalt; i com es van trobar varies deutes i reclamacions sobre l'extensió del seu terme, pel motiu del que hi va haver entre els dos pobles un litigi davant l’Excma. Diputació Provincial que dura fins l'any 1839, en el qual els va ser assenyalat el seu terme com es troba actualment. I com igualment queda erigida la Parròquia, també separada e independent el 7 de juliol de 1841. Per això van haver de construir un nou cementiri en el seu propi terme municipal”.(2)  Que no fou, sembla ser, fins 1844.

Per tant just “despres de la creació de la nova parròquia de Sant Cristòfol en 1841, quan encara no hi havia el cementiri construït, cap problema fins la mort del primer veí de Premia de Mar. Succeí el 29 de juliol de 1841. Quan es va produir una defunció a Premià de baix o de Mar”.(3)  L’enterrament el va presidir Mn. Jaume Maratona de la parròquia de Sant Cristòfol i es va fer en el cementiri comú de Premià de Dalt (tal i com havia demanat el Bisbe de Barcelona), “però al vespre un grup de gent de Premià de Dalt, va fer desenterrat el mort i el van enfilar amb el taüt damunt la paret del cementiri que mirava a llevant i a Premia de Mar, i van prendre foc cremant-lo, encara ofuscats per la segregació. L'ambient era molt tens. El fet ens ha arribat a través d'una carta que l'Ajuntament de Premià de Mar envia al Bisbe de Barcelona, el 12 d'agost del 1841, queixant-se de que al cementiri de St. Pere de Premià han desenterrat i cremat un difunt de Premià de Mar”.(3) El text diu: 

“Persuadida esta Corporación que del suceso que va a mencionar.... ha creído oportuno para ilustrar su ánimo.

El 29 de julio último se enterró en el cementerio de Premià de Arriba el cadáver de Agustín Sisa vecino de este pueblo y en la misma noche fue desenterrado y puesto el taul encima de la pared que da vista a este pueblo y le pegaron fuego. Este atentado lo motiva la creación de parroquia independiente en la Iglesia de este pueblo y la continuación de enterrarse en el cementerio de aquellos que fallezcan en este.

No pretendería este Cabildo dirigirse a los agresores aunque los conociera, porque los contempla ciegos instrumentos de un resorte oculto de los contrarios a la segregación, solo lo son porque no se concedió al párroco de San Pedro el derecho de cruz; esta es la voz de la plebe, que grita lo que no entiende y que solo se mueve por resorte.

Si el párroco de S. Pedro hubiese mirado su misión sin interés y hubiera acatado aquella su orden, no hubiese manifestado su disgusto a aquélla separación, ni concurrido a una reunión que debe atribuirse a su consejo, en la que acordo el arbitrio de una imposición a los cadáveres de este pueblo, aceptando el cargo de manipulador de ella, sin considerar el papel tan ajeno de su ministerio. Y si en lugar de todos estos desvíos hubiese aconsejado la obediencia, no hubiera sucedido semejante escándalo, no tendríamos a la esposa, padres, hijos y parientes del difunto profanado en la mayor consternación y no estarían como están estas dos poblaciones a punto de llegar a las manos.  En fin, espera este Cabildo que V.E. se servirá dictar las providencias que crea contucentes para que no se repitan semejantes escenas y vuelvan estas poblaciones a la armonía que antes del suceso conservaban. (4)

Hi ha qui assegura que algú de Premià de Dalt, en procedir a la crema del cadàver, va dir:

—Si no voleu ser-hi de vius, tampoc hi sereu de morts.

El poeta Albert Pera té tota la raó quan escriu: "Sant Pere no vol mar, cap a muntanya mira..."(5)

No sabem que va passar després, si es van prendre mesures o no. No es coneix el final de la història, però segur que a Premià de Mar es van afanyar a construir l’actual cementiri. Tampoc sabem quan es va construir el nou ni quan es va enterrar el primer mort en el cementiri de St. Cristòfol. El que és segur que en l’any 1844 ja teníem un de nou. És la limitació de la historia que al no estar documentada deixa coses a l'aire, com en aquest cas del nostre cementiri parroquial.(3)

Recopilat per Xavier Martín, comissió 175è 

  1. -Registre de nínxols del Cementiri de l’arxiu parroquial de St. Pere de Premià de Dalt.
  2. -D'un document de l'Alcalde de S. Pere de Premià de 1950, conservada la seva copia en l’arxiu parroquial de Sant Cristòfol.
  3. -Els orígens de la parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar; Jordi Montlló Bolart, (dins la revista Joves de Sant Cristòfol, nº11)
  4. -Copia de la carta de l'arxiu Parroquial de Sant Cristòfol.
  5. –Història pintoresca de Premià de Mar; Ramon Coll Monteagudo, ed. Clavell, 2009

 

   Capella de Sant Sebastià en el cementiri de Premià de Dalt

 

Información adicional