Índice del artículo

 

Intents de crear Parròquia pròpia i separació, 1826 (III)

Podem interpretar que a partir de la benedicció de l'església de Sant Cristòfol al 1820 els habitatns de Premià de Baix ja comencen a fer el possible per aconseguir la separació, tan civil com eclesiàstica, del poble de Sant Pere de Premià. Sembla ser que al 1823 ja es va fer un estudi de demarcacions dividint els dos territoris del que podrien ser els dos pobles. I senyalen per terme espiritual o de la nova feligresia el terreny compres des de la carretera Real o del mig fis la vorera del mar.

El Gremi de Mariners volia assistir a missa en la seva nova església gran i no tenir de pujar al poble de Premià de Dalt, per això habien començat a pagar un mossèn perquè celebrés la missa els dies de precepte, inclòs St. Cristòfol. Moltes vegades era el vicari de Premià de Dalt qui ho feia, Mn. Joan Soteras, allà pel voltant de 1826; i també el Rdo. Nrcís Figueras entre 1833 al 1836, que era també capellà del Santuari de la Mare de Déu de la Cisa; o un mossèn que vivia ja al poble de Sant Cristòfol de Mar entre 1836 i 1840, i que era l'antic rector de Vilassar de Mar, el Rdo. D. Lorenzo Cortés.

Els veíns de mar tenien clar que si volien ser ben atesos espiritualment, necessitaven la creació d'una parròquia pròpia. Per sort tot aquest procés de petició de crear una nova parròquia el podem conèixer bé, doncs consta en uns documents que es guarden a l'Arxiu Diocesà de Barcelona i van ser agrupats, copiats i resumits per Joaquim Moragas i Botey i la serva esposa Teresa Estrada i Riera (1965 i 1973). Al nostre Arxiu Parroquial hi consta una còpia.

Aquesta "segregació" parroquial va ser un llarg procés que durà molts anys, i que podem dividir en 5 etapes seguint la documentació. Un 1r Document data del 15 de juny de 1826, per tant 6 anys després de la benedicció de l'església. EXPOSA queuns 26 veíns, caps de família, amb ofici i habitatns del barri de Sant Cristòfol de Mar, entre d'altres: "Pau Roldós "maestro de primeras letras", a Joaquim Iobra "jornalero", Jaume Botey "tendero" i Pere Argimon "zapatero", Pau Riera i Vergés "panadero", Jauine Balada "sastre", Ramon Pons "carpintero", Francesc Manent "labrador", Francesc Constantó "negociante", Joan Sisa, Miquel Font i Mariano Mas "negociante", Josep Argimon i Bemard Font "patronos de Matrícula....", deleguen en Josep Vallespí notari Real com llur procurador i representant per aconseguir la separació de Premià de Dalt. 

DEMANEN que tant en la part civil com en l'espiritual, el crescut poble és divideixi en dos, distribuint-se per igual la jurisdicció i que el terme espiritual sigui el comprès des de la Carretera Real o del Mig fis a la vora del mar. És la mateixa situació geogràfica que ho demana, doncs entre els dos llocs dista mes de mitja hora de camí, i nomes s'hi accedeix per la Riera, on que quian plou resulta intransitable. Això fa que en cassos urgents no es puguin rebre els auxilis del mossèn, i alguns veíns de mar morin sense rebre els últims Sagraments. INFORMEN també que ja tenen una església "molt capaç i a propòsit" per les celebracions i funcions annexes al barri de Mar. 

Atès que el Gremi de Mariners es feia càrrec de les despeses del mossèn per que els celebrés la missa, també van demanar que els fos assignat un rector particular per dir misses els dies de precepte inclòs St. Cristòfol, ni que fos com a coadjutor (vicari) del rector de la parròquia de Dalt, fins que arribés la divisió civil. Per tant, de moment, sembla que el que preocupava mes als veíns era l'obtenció d'un sacerdot que els atengués regularment. 

Tot això ho certifica també Joan Soteras, Pvr e. vicari de Sant Pere de Premià, en absència del Sr. Ecònom Pau Albornà i aprofitat que no hi ha un nou rector encara nomenat en Sant Pere de Premià. Diu que el veínat de de mar de Sant Cristòfol consta d'unes 700 animes de comunió y 500 de menor edat (menors de 12 anys). El notari Agustin Ponsico i Maurell certifica tot el document al Masnou el 14 de juny de 1826. Sembla que la resposta a aquesta petició va ser l'arribada d'un nou rector a Sant Pere de Premià de Dalt, Rvd. Eudalt Ribes, i res més. I aquest rector amb els seus vicaris atendrien els barris de dalt i de mar.

Recopilat per Xavier Martín, comissió 175è

Información adicional