Índice del artículo

 

 

Descripció del temple parroquial de Sant Cristòfol  (XV)

 

Ja acabat i beneit aquest primer temple parroquial en 1861, el tenim molt bé descrit per la ploma de Salvador Moragas Botey en l’any 1959, tal com el va veure i el recorda abans de la destrucció de 1936.  Ens ho diu així; “L'antic campanar, si podem dir antiga a una construcció que no tenia un centenar d'anys, donava des de bon tros lluny, una silueta simpàtica, i era, diuen, el més alt de tota la comarca. Damunt d'una base octogonal que partia d'un quadrat, exactament com l'actual, s'alçava esveltament fins a una alçada semblant a la que en el campanar actual assoleix el terrat amb balustres. De les seves vuit cares, quatre eren obertes amb finestres rectangulars i quatre eren tapiades, amb finestres immolades. En una de les cares, la que donava a la façana, hi havia l'esfera del rellotge, pintada al mur exterior i sense protecció per les manetes de les hores i minuts. El rellotge era d'una sola esfera, i mogut mecànicament. Damunt del terrat, uns muntants de ferro sostenien les campanes de les hores i feien d'acabament del campanar.

L´element arqueològic més important del Temple se’ns dubte el Portal. Esculpit en pedra de la Cisa i en un estil barroc primigeni, gairebé en un Renaixement decadent, té la gràcia de l´art popular i la dificultat de la seva execució en una pedra dura, poc apta al treball del cisell. La fornícula de la part alta empara la imatge de Sant Cristòfol, ingènua i robusta, amb el cap regirat cap a munt intentant mirar al dolç Infant Jesús que porta en els seus ombros i la matussera palmera que serveix de basto. La portalada és coronada per un sol i flanquejada per flors i gerros barrocs en els dos extrems superiors.

La construcció interior era semblant a l'actual, però les voltes eren més aixafades. Ara estan traçades a mig punt damunt d'una vertical, enlloc d'esser-ho al nivell de les cornises, i això els dóna una esveltesa que no tenien les anteriors.

 

 Sant Crist del Fossar de les Moreres

La capella del Santíssim era situada en el mateix lloc de l'actual però amb una volta molt més baixa, i en deien la capella fonda. També tenia la imatge de la Verge la Dolorosa molt semblant a l’actual.

L'altar major era en forma de gran retaule arquitectònic, construït en fusta i policromat. Al centre hi havia la capella de Sant Cristòfol i a cada costat, més petites les de Sant Pere i Sant Pau co-patrons de la parròquia. L'estil era d'un barroc o neoclàssic molt pobre, i no té comparança amb l'actual. En determinades festivitats, hom decorava l'altar amb elements escenogràfics, com aplics pintats, cortinatges, etc.

La imatge del Sant Patró era extraordinàriament grossa, un verdader gegant, d'acord amb la llegenda. Recordava, més que la imatge cristiana, els déus pagans, com Júpiter o Minerva, que presidien els Temples antics i imposaven llur majestat per llur tamany imponent. 

Representació de Sant Cristòfol que presidia l’altar major.

La parròquia de Sant Cristòfol ha tingut al llarg de la seva història diversos elements interiors destacats. Així, per exemple, una imatge del Sagrat Cor, la Verge de la Cisa, la Puríssima, la Verge Dolorosa, altars com els del Hecce Homo, el de la Verge del Rosari, Sant Agustí, Sant Josep, Santa Teresa i el de San Antoni. etc. No oblidant l'important Sant Crist del Fossar de les Moreres, que havia presidit la Capella del Fossar o Cementiri que havia existit al voltant de Santa Maria del Mar de Barcelona, on foren soterrats els defensors de la Ciutat durant el setge de 1714”.(1) Tot això va ser destruït el 21 de juliol de 1936.

Per una nota que va escriure Mn. Josep Paradeda al Diari " EL MATI" al 10-VII-1932, sabem que a l'arxiu de la Parroquial de St. Pere de Premià hi havia aquesta inscripció: "Lo Sant Cristo de la Esglesia de Sant Cristòfol (dic lo Sant Cristo Major) fou extret del cementiri de la Parral, Esglesia de Santa Maria del Mar de la ciutat de Barcelona, dit lo Fussà de las Moras. Pues havent-se hagut de mudar lo cementiri per Decret Real, se vengueren dita Imatge".(1) Per tant, es de suposar que el gremi de mariners del barri de Premià de Baix el van comprar entre 1820 i 1841 a dit cementiri, quan encara la nostre església pertanyia a Sant Pere de Premià, sinó no estaria la nota en el seu arxiu.

 

Recopilat per Xavier Martín, comissió 175è

  1. Arxiu Parroquial de Sant Cristòfol, Salvador Moragas i Botey. 1959

 

 

 

Información adicional