Índice del artículo

 

Ampliació de l'Església parroquial 1859-61  (XIV)

Al 1859 una altre vegada el Rector Mn. Manuel Seda dona compte al Bisbe de l'estat de les obres d'eixamplament del temple parroquial amb una carta que diu: "Exmo e Ilmo. Sr. El infrascrito cura párroco de San Cristóbal de Premià, en cumplimiento a lo mandado por S.E. Ilma digo: el estado en que se encuentran las obras de ensanche de este templo parroquial es: concluidas del todo las paredes exteriores e interiores y los arcos pare cargar el tejado. Falta el tejado, las bóvedas, el revoque interior y el altar mayor, cuales obras, segun dictamen de los peritos, pueden concluirse en tres meses de trabajo, quedando terminada la iglesia a punto de habilitarla para la celebración de los divinos oficios. Esto cuanto debo poner en conocimiento de S.E. Ilma en cumplimient de mi deber. Dios guarde y conserve muchos años por el feliz aumento de la Iglesia. San Cristóbal de Premià, 20 de febrero de 1859. Manuel Seda Pbro. rector”.(1)

Sobre els afers de la junta d’obres de construcció del temple hi ha una nota del Rector molt curiosa que dui: “Sr. Alcalde de San Cristóbal de Premià. Muy Sr. Mio, en virtud del recado que se ha servido mandarme por la esposa de Vilara, de que cuando venga el Sr. Arquitecto (Sr. Josep Simó Fontcuberta) tenía que reunirse la Junta de Obras, tengo que notificarle que el Obispo mi Señor Prelado me tiene manifestado, que me abstenga de asistir a las reuniones de esta junta hasta saber la resolución del asunto que tiene pendiente en Madrid, solo este particular. De V. su Afmo y d.d.d. Manuel Seda Pbro. Rº. Premià de Mar 26 Enero 1860”(2)

Al concloure les obres d’ampliació i fer la recol·locació dels bancs dins de l’església: “El 26 de juliol de 1860 el Sr. Joan Manent envia una carta al bisbat d’un requeriment que fa a la junta d’obres de l’església de Sant Cristòfol, per uns drets adquirits per la seva família en l’any 1798, sobre la col·locació d’un banc de la seva propietat en un lloc prop del presbiteri”.(3) Diu la carta: “la donación del terreno para construir una Iglesia fue hecha por mi abuelo Jayme Manent a los sindicos del pueblo y a los sucesores en aquel cargo bajo la condición de que se reservava la facultat, cuando viniera el caso de estar construïda la Iglesia, de tener para el y para los suyos un banco en la misma inmediato al presbiterio: y ella fue aceptada por los sindicos juntamente con la donación de la pieza de tierra”.(4) Ara demana el mateix dret en la nova col·locació dels bancs. La junta d’obres també escriu al bisbat el 16 de setembre i exposen: “las nuevas obres hechas en la Iglesia han cambiado su forma i en la actualidad tiene la de cruz, el lugar inmediato a la barandilla del presbiterio donde Manent pretende su derecho, mas bien debe considerarse como lugar de paso de los feligreses que como lugar de rezo”.(4) I exposen altres motius. El bisbat contesta al requeriment i dicta sentencia a favor el 10 de novembre. Concedint a la família Manent la col·locació del banc en propietat prop del presbiteri, després de la barandilla i en el lloc que cregués mes oportú el Sr. Rector. I el 23 de novembre escriuen: “reunidos dentro de la Iglesia parroquial los infrascritos para dar cumplimiento a la disposicion, hemos resuelto, con el fin de proporcionar mayor ornato a la Iglesia, separar el banco de la administracion del Sacramento del lugar que ocupa y col·locar en él, el del Sr. Manent que es frente el altar y respaldo a la escalera del pulpito, y lo consignamos con el fin de eviat en lo sucesivo malas interpretacions. Firman; Juan Manent i Manuel Seda Pbro. Rector”.(4) “El 5 d’abril 1861el Rector escriu una altre carta al Bisbe de Barcelona expressant el fi de les obres d’ampliació del temple i presentant els justificants de la inversió, demanant-li que és digni aprovar-los. Com a principis de l’any 1861 les obres d’ampliació del temple arriben al seu fi, i amb les ultimes vidrieres col·locades, el campanar terminat i la nova i gran campana instal·lada, és pot inaugurar”.(5) L’ocasió requeria una gran festa i és van convidar al Sr. Bisbe de Barcelona que vingués a Premià a presidir. Va celebrar-se la inauguració del temple totalment acabat durant la Festa Major de Sant Cristòfol i sembla ser que va ser molt vistosa i espectacular. “El dia 9 de Juliol va ser beneit el nou temple pel Sr, Bisbe de Barcelona D. Antoni Palau Térmens i és va celebrar seguidament una missa en presencia del magnífic Ajuntament, rector i preveres, veïns i principals propietaris de la població”.(6)

Recopilat per Xavier Martín, comissió 175è

1. -Expedients de l’Arxiu Diocesà de Barcelona amb copies a l'arxiu Parroquial de Sant Cristòfol.

2. -Arxiu Municipal de Premià de Mar.

3. -Can Manent 600 anys d’historia, Mª Rosa Font i Catllà, Joan Gómez i Vinardell.

4. -Escriptures de l’arxiu personal de Mª Rosa Font i Catllà.

5. -http.www//historiadepremia.com, per Joaquim Marguenat.

6. -Història breu de Premia de Mar, Salvador Moragas Botey, ed. L’Aixernador.

El Bisbe de Barcelona D. Antoni Palau Térme que va beneir el nou temple

Información adicional