Índice del artículo

 

La Festa Major de 1846 (XI)

Les Festes Majors en l’època de la creació de la parròquia és veu que tenien gran ressò. “Com exemple es pot destacar el cas que es va donar a vigílies d’una d’elles, quan el poble bullia d’activitat marinera. El text el devem a la ploma de Joan Vilanó Matamoros, que el va publicar inicialment al “Guia del Patronat Catequètic” num.187 (any 1971): 

“En la segona quinzena de juny del 1846, coincidint amb l’arribada al port de Barcelona de tres vaixells procedents d'Amèrica amb gran part de tripulació gairebé totalment originals de sant Cristòfol de Premià. Feia mesos que estaven fora de casa, i la festa d’aquell any fou especialment celebrada. Sadollà l’ànima de la Vila una sensació indescriptible de joia. El motiu era justificat.

Uns quaranta homes passarien la Festa Major en família; entre ells, xicots joves a punt de mullerar-se.  Aprofitant la casualitat, que difícilment  podria repetir-se, hom augurava que la Festa seria més esplendorosa que mai. Portaven dotze, catorze i setze mesos lluny de la Pàtria; havien tocat ports on les malalties tropicals atacaven preferentment el jovent, i, a més, havien lluitat amb forts temporals a l'Atlàntic.

La intel·ligent perícia d’aquells experts capitans, secundats admirablement per abnegada tripulació, de gran experiència marinera, féu possible de superar algunes compromeses situacions. Si no haguessin comptat amb l’ajuda de tan admirable conjunt, més duna vegada no haurien pogut evitar la tragèdia.

Per fi, i després de molts sacrificis, arriben tots feliçment al final del viatge. Bé podien, amb orgull, cantar victòria.

Fan entrada a Premià amb diligència, ja que encara mancaven més de dos anys per a la inauguració del ferrocarril de Barcelona a Mataró, el primer de Catalunya i d'Espanya. El poble, aleshores, era com una gran família, í tal esdeveniment, amb la presència d'aquells braus de rostre colrat pel sol tropical, feia preveure unes festes com mai no se n'havien vistes. El Gremi de Marina, que agrupava tota la gent de mar, unànimement es fa càrrec de la Festa Major. No es parlava d'envelats. El que sobresortia era l'Ofici Solemne dedicat a Sant Cistòfor, Patró de la Vila.

Essent en projecte una tan extraordinària Festa, es contractà una orquestra de 23 professors, la més nodrida fins aquella data. El ball seria a l’aire lliure, a la Plaça de l'Ajuntament. Fou decidit destrenar catifa i adornar la pista amb gran quantitat de plantes i flors. Els seients, cadires i bancs, els portava tothom qui en tenia, i no se sortejaven. Els situats al primer rengle pagaven 17 quartos, igual a 50 cèntims, i els rengles restants, a raó de 8 quartos (24 cèntims). Al centre, un banc reservat a les Autoritats. L'Ajuntament es composava de 5 consellers i el batlle, i subvencionava la Festa amb una onça d’or (16 duros). El Sr. Rector hi afegia 4 duros.

Uns dies abans de la Festa es celebraren cinc casaments, tots el mateix dia i tots de joves mariners que, al cap de tres o quatre setmanes, havien d’embarcar novament vers les Amèriques. El mossèn  aquell dia és va fer un fart de treballar. Els nombrosos convidats foren obsequiats segons l’ús de l’època. No era costum entre la gent humil de fer viatge de noces, que no oferia cap comoditat ja que, com hem dit abans, el ferrocarril no existia. L'esdeveniment tingué tanta ressonància que, sense por d’exagerar, pot dir-se que el poble sencer col·laborà en la festa. Fou, sens dubte, el pròleg més transcendent i emotiu de les Festes.

Molts navilis amarrats al port de Barcelona prestaren llurs telègrafs de banderes; fou engalanat el campanar, i tants carrers que en el que es portava de segle no s'havia vist cosa semblant.

Arribat el dia del Sant Patró, per tots tan esperat, i davant la perspectiva d'una solemnitat religiosa mai igualada, l'interès màxim fou posat en l'assistència als Divins Oficis. Una imponent concurrència de fidels omple totalment el temple; els pobles veïns hi aporten també un gran contingent, atrets per la grandiositat de la festa. Les noies acostumaven a estrenar vestit en acte tan solemne, i les senyores s'abillaven amb la clàssica mantellina i la indumentària dels grans esdeveniments, tot formant un conjunt harmoniós i donant a l’ambient un to seriós i elegant.

En sortir de l'Església es reflectia una íntima satisfacció a tots els semblants, tot donant fi al matí de Sant Cristòfol, que fou una manifestació de fervor religiós que baté el rècord de tota la comarca. Durant els tres dies no hi havia altra distracció que el ball. La sessió més interessant fou el segon dia a la tarda, en què es lluïren els millors vestits.(1) 

Recopilat per Xavier Martín, comissió 175è

  1. –Història pintoresca de Premià de Mar; Ramon Coll Monteagudo, ed. Clavell, 2009

 

Información adicional