Índice del artículo

Descàrrega de capìtols: Història de la nostra parroquia. Recull d'en Xavier Martin Pay en motiu del 175è anniversari. 

 

 

Història de l’Església parroquial de Sant Cristòfol de Premia de Mar (I) 

Les cartes de petició de construir la primera església, 1786-1798.

Primera pedra, 15 de desembre de 1798.

La historia de la parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar comença amb la primera notícia documentada existent que fa referència a l’advocació del sant del veïnat de mar i data del segle XVI, concretament al mes d’agost de l’any 1556; en un document conservat a l’Arxiu parroquial de Sant Pere de Premià de Dalt, on diu: “Debitori que fa Francesch Morot de Vilassar a Barthomeu Amat de la Parròquia de Premià y vesinat de Sant Cristòfol”. Possiblement aquesta advocació es va fer realitat per la relació del sant amb mariners i pescadors.

Sembla ser -encara que no coneixem cap documentació al respecte- que al lloc on avui hi ha l'església de Sant Cristòfol hi havia hagut una antiga capella, edificada cap a finals del segle XVII. I ja a la segona meitat del segle XVIII trobem els primers indicis d’un bon assentament agrupat o un gremi de mariners que edifica aquesta primera capella, en honor a Sant Cristòfol i que adopten com a patró. La família de Can Manent són els que fan donació dels terrenys de la futura església; més endavant també faran donació de la partida de terreny del costat per fer-hi la rectoria i l’hort.

Però el que és cert és que cap a finals del segle XVIII ja vivien en el barri de mar un grup de 400 persones que per assistir a missa i rebre els sagraments tenen de pujar a peu amb tres quarts d'hora de camí a l'església de Sant Pere de Premià de Dalt. El dia 1 de gener de 1786 decideixen, els Síndics Procuradors elegits pel Veïnatge de Premià de Mar, dirigir una instància a l´Excm. Sr.Bisbe de Barcelona, Dr. Gabino de Valledares, fent-li present la creixença del Veïnatge que passava llavors ja de 80 cases i demanant-li una autorització per a construir una església mes gran on tenen la capella per poder celebrar la missa dominical. És el primer intent de fundar una Església a part de la de Premià de dalt, que és fa en un moment en que hi ha un buit de poder a la Rectoria ja que el Rector Pere Vives ha mort i encara no s'ha designat cap altre. Probablement perquè veien més fàcil que el nou rector acceptés unes condicions donades ja abans del seu nomenament.

Aquest serà l'inici d'un plec de 24 cartes que és conserven a l'arxiu parroquial de Sant Pere, que s’intercanviaren durant 4 anys els síndics de veïns de mar, el vicari episcopal del bisbat de Barcelona, i el rector de la parròquia de Premià de Dalt D. Josep Sobregrau. El 23 d´abril de 1790 fou concedit el permís per a l´edificació de l´església; però llavors morí el senyor Bisbe i, per aquesta raó o per altres motius que no consten, quedà en suspens l´execució d´aquest permís.

Existeix, però, un decret del 24 de maig de 1798, del senyor vicari Capitular, Dr. Jaume Roig, que porta la data en què, fent referència al permís ja concedit pel difunt seny or Bisbe, el renova i comissiona al senyor rector de Sant Pere de Premià de Dalt, Dr. Josep Sobregrau, per tal que beneeixi la primera pedra de l´església que es construirà. Per tant el 15 de desembre de 1798 es va posar la primera pedra de l'església del gremi de marina, o sigui dels pescadors de Premià amb el patronatge de Sant Cristòfol. I comença a construir-se una església mes gran als terrenys anomenats a les hores “La romaguerra” cedits per la família Manent, en el lloc de l'antiga capella, a canvi de reservar-se un banc prop del presbiteri.

Xavi Martin Pay,  Comissió 175è

Información adicional