Intents de crear Parròquia pròpia i separació, 1836-38 (VIII)

E1 9 d’agost 1840 el Fiscal diu que l'Ajuntament de Premià de Mar, té de justificar en que es funda, i presentar alguns documents.(5)                                         

E1 16 d’agost es fa una declaració de testimonis davant el notari de St. Genis de Vilassar Joan Vila i Roldo. Els que declaren son: “Jaume Alsina, patrón, de Vilassar 60 años; Juan Visa, jornalero, 64 años, de San Juan de Vilassar; Fra ncisco Anye, marinero, 30 Vilassar; Juan Rubio, farmaceutico, edad 44 de Masnou; Buenaventura Feu 46, secretario Aynt. Masnou; Domingo Bori, confitero, 40, de Masnou”. L'acte va tenir lloc al Masnou. (2)

El 18 d'agost segueix una certificació de l'Ajuntament sobre les famílies. Diu: “se compone de 253 familias y que estas componen 1470 almas de las cuales hay 817 que han comulgado en la ultima pascua según los libros parroquiales, y 985 que deberian hacerlo por la edad de 12 años cumplídos según el padron de la Alcaldia cuya ausencia se atribuye a la de los navegantes. Y ademés 485 parvulos, cuya suma hace los 1470 expresados”.(5)

El dia 20 l' Alcalde, l’Ajuntament i el Rector fan el certificat dels habitants i les cases. Com en el document anterior. I aquell mateix dia, l'Alcalde i Ajuntament certifiquen que la població consta de 240 cases de 1, 2 i 3 cossos i de 6 casetes o barraques, amb un total de 246. També un certificat del Secretari de l'Ajuntament dient que en l'arxiu hi ha les diligències següents: del Govern Polític de la Prov. de Barcelona i del Ministeri de la Governació sobre la separació i els límits territorials. A continuació es troba un plano geométric, fet a Mataró i firmen: Joaquim Planas Alcalde regidor 1º sindico Juan Estrader, Marià Moragas, Ramon Cisa i Pablo Alsina.(2) També hi ha un llarg escrit de Pedro Ochoa de Olano, secretari de l’Ajuntament del poble, que certifica que a la Secretaria del seu càrrec hi ha arxivades les diligències que fan referència a la divisió del terme, que es féu posant les fites convenients, essent-hi presents representants dels Municipis de Sant Cristòfol de Premià, de Sant Pere de Premià, de Sant Joan de Vilassar i de Sant Martí de Teià.(1) I és recorda que e1 21 setembre 1838 es va fer la una reunió en la caseta nomenada de La Cisa, dels representants dels Ajuntaments de St. Cistòfor de Premià, de Sant Pere de Premià, Sant Joan de Vilassar i Sant Marti de Teià per fer la demarcació de Sant Pere i Sant Cristòfol de Premià.(4)

 E1 27 d’agost 1840 l'Escrivà Jordana anota que ha sortit de Barcelona en diligència a les 5 del mati arribant a Premià de Mar a les 8, que s'ha presentat a la casa del Rector D. Eudald Ribes, emplaçant-lo perquè dintre nou dies comparegui a la Cúria.(1)

E1 29 demanen que comparegui el Rector davant el Degà del Cabildo de l’Església de Barcelona dintre d’un plaç de 9 dies.    

E1 9 setembre el Bisbe de Barcelona ordena que lo produït ja en el expedient passi al Fiscal. 

El dia 14 Mn. Eudald Ribes, Rector de Premià, per estalviar diligències i despeses respecte a la nova Parròquia i no haver de desplaçar-se a Barcelona, nomena perquè el representi a Faust Margens, beneficiat de Santa Maria dels tres Reis del Pi.

E1 10 octubre 1840 el Fiscal demana que l'Ajuntament presenti nova prova testificant els fet o ho ratifiqui extrajudicialment.

El 20 es fa una convocatòria del Cabildo de la Santa Església de Barcelona, esmentant els canonges que hi assisteixen i en el que donen poder a Josep Grases i Arbó  

E1 24 es fa requeriment a Figueras, comissionat, perquè el dia 26 següent de 9 a 1 del mati presenti els testimonis 

El dia 26 es demanen nous testimonis de proves i  l’Ajuntament de Premià de Mar presenta aquesta vegada a: “José Constant i Torrents, comerciante, natural de Premià vecino de Barcelona, edad 30; Inígo Moreno, agente de negocíos de Barcelona, 51 años; José Sardà y Corriola, comercíante de Barcelona, 70 años”

El 11 novembre 1840, Narcís Figueras fa diverses declaracions defensant l’erecció de nova parròquia, refutant lo que diu el Rector de Premià i es queixa de la lentitud en les respostes dels de Dalt.

El dia 23 Narcís Figueras diu que feta la comunicació al Rector de St. Pere de Premià han passat els dies hàbils marcats per la llei i no s'ha presentat. El 26 i 28 de novembre Narcís Figueras es queixa novament per la falta de resposta.

El 10 de desembre Felip Bertran i Ros, Pvre. Canonge i Arxiver del Major, certifica que en l'Arxiu hi ha un llibre amb cobertes de pergamí amb dades dels Rectors de St. Pere de Premià del 1629, 1645 i que en 1734 la Parroquial de Sant Pere de Premià la posseeix Pere Vives, que es reputada de 8,000 rals de vellons i té càrrec de mantenir Vicari i Cavalleria.

El dia 13 el Cabildo compareix i cita algunes ereccions de Parròquia, entre elles Sant Genís de Vilassar, del que es desmembraren Santa Creu de Cabrils i Sant Joan de Vilassar. Diu que si s'erigeix nova parròquia té que quedar compresa en el Patronat del Cabildo, com ja ho és la de Sant Pere i demana que no tenint interès el rector en aquest expedient no se li facin més comunicacions ni es facin més actuacions. I com sembla que es desentén de la divisió mentre li siguin respectats els seus drets sobre la vella i la nova parròquia.(5)

El 14 desembre el Rector de Sant Pere de Premià demana s'afegeixin a l'expedient unes respostes seves sobre unes manifestacions de Narcís Figueras. I com no va estar d'acord amb la majoria de les 5 raons dels veïns de Premià de Mar, ho va fer constar per nova carta el 24 de desembre de 1840, amb el propòsit que s'inclogués la seva rèplica a l'expedient.(3) En un dels arguments que diu en contra, fa un raonament teològic molt encertat i bo, diu: “El apoderado del ayuntamiento dice que si un enfermo muere sin los auxilios de los sacramentos, se pierde por toda la eternidad. Parece que dicho señor por haber ejercido algún tiempo el oficio de Cura Párroco en la milicia, debe saber que cuando no hay omisión por parte del cura ni de los mismos enfermos en semejantes casos, no se debe juzgar tan fatales consecuencias; y de otra parte se verificaría que Dios sumamente Bueno y Misericordioso. ¿No daría los medios proporcionados por la salvación? Lo que no se debe juzgar de un Dios, que nunca falta ni puede faltar en su infinita providencia, y de ahí se seguiría que todos los que mueran, en el mar y en la batalla, todos se perderían eternamente por no haber recibido los Sacramentos por los mencionados motivos, y esto sería un fatal absurdo y error”. (6)

El 31 desembre 1840 l'Ajuntament de Premià de Mar s'obliga a construir una casa al costat de l'Església en el terrenyi que té destinat per habitació perpetua dels rectors i un hort.(5) I amb això es tanca l’expedient que a durat casi dos anys amb un munt de cartes.

 

                                                                    Recopilat per Xavier Martín, comissió 175è

  1. -Història breu de Premia de Mar, Salvador Moragas Botey, ed. L’Aixernador
  2. -La separació dels dos Premià, Joaquim Marguenat, (dins revista Agrupació d'estudis científics i culturals, nº1)
  3. -Els orígens de la parròquia de Sant Cristòfor de Premià de Mar; Jordi Montlló Bolart, (dins revista Joves de Sant Cristòfol, núm. 11)
  4. -Història pintoresca de Premià de Mar, Ramon Coll Monteagudo, ed. Clavell, 2009
  5. -Índex dels expedients de l'arxiu Parroquial de Sant Cristòfol, Joaquim Moragas Botey, 1973
  6. -Expedients de l’Arxiu Diocesà de Barcelona amb copies a l'arxiu Parroquial de Sant Cristòfol.

Información adicional