Intents de crear Parròquia pròpia i separació, 1833 (V)

Sembla ser que amb l’arribada del nou rector de Premià de Dalt l’any 1827, Rvd. Eudalt Ribes, la situació es calma durant els 7 anys següents. Però els veïns de mar volen una parròquia pròpia, ja que tenen una església nova i gran, i comença la segona etapa en el transcurs de l’any 1833. “És  fan noves demandes amb cartes al bisbe i les respostes negatives del Rector de Dalt. Realitzen els primers intercanvis d'opinions entre els mariners, que envien 6 cartes el bisbe de Barcelona durant aquell any i les repliques del rector de Premià de Dalt. Repetint conceptes com al 1826, sobre l’atenció religiosa al barri de mar. Uns neguen ser atesos i hi ha qui ho afirma. Com el rector Eudalt Ribes, que serà sempre el home més oposat al projecte de separació”.(1)

En la 1ª carta del 22 de febrer la junta del gremi de mariners diu que es dirigeixen al Bisbat, "los individuos de la junta del gremio de marineros, que componen la mayor parte del vecindario de Mar de Premià...Són tots aquell que treballen en qualsevol de les feines relacionades amb la mar, ja fossin calafats, pescadors, mariners o patrons. I diu que: "Las almas de comunión son unas 750 poco mas o menos, según el empadronamiento de la Parroquia y de estas unas 250 poco mas o menos estan ausentes en sus temporades en los viajes marinos". També diu que "los que tienen predios, viñas y campos son unos 25 a lo mas 30, pero de estos a excepción de cuatro o seis, incluso la casa Diesmera, poseen una pequeña tierra que resulta poca cosa para el diezmo común o partidor".

Exposen que és senten abandonats espiritualment, que ha costa dels seus esforços s’han tingut que proporcionar un sacerdot perquè els dies de precepte els celebres la missa i ara no poden, segons pròpies paraules. Demanen, per ara, que baixi un dels dos sacerdots del poble de dalt. Firmen: "Mariano Riera, director por el vocal Pablo Mas, que no sabe, Pedro Olano, Salvador Estibat, secretario”.(2)

La resposta del rector de dalt no es fa esperar i “el 29 d’aquest mes diu que els suplicants utilitzen expressions improporcionades i que tant cuida el veïnat de mar com el de dalt, i que des que es rector, el 1827, sols hi ha hagut un mort sense Sagraments, algú de mort repentina. Diu que segons disposà el bisbe Pau en 1820 es permeté que es digues missa en l’església de mar amb la condició que el veïnat es procures sacerdot. I si el veïns contribuïssin amb 8 maravedis per cada casa seria suficient per l’almoina dels dies de precepte i pagar al sacerdot. Diu que ell hi va per confessar els impedits i altres que diuen no poder caminar i en canvi si que van per vinyes i camps.

El 13 d’abril els veïns de mar en nova carta refusen lo dit pel rector i diuen que no son arbitres per posar la contribució de 8 maravedis sense permís de S. M. Ells paguen tot el que correspon i que si el rector de St. Pere baixa el dia de St. Cristòfol es sobretot per les almoines i per “l’opipara comida" a que se'l convida. Demanen es declari St. Cristòfol sufragània de la matriu de St. Pere”.(3)

Es curiós que el Sr. Rector presenti al bisbe el 15 de juliol, “perquè consti en el expedient, un rebut de Feliciano Riera prohom de mar, amb la quantitat de 23 pessetes, per els tres dies de funcions de Sant Cristòfol en l’església de mar. Fetes per el Mn. vicari i ermità de la Cisa”.

Després el rector ratifica conceptes anteriors i recomana que no es dongui llicència per celebrar la Missa de St. Cristòfol al ex-caputxí Rvd. Narcís Figueras: "Perdonarà V.S. que yo advierta que cuando se destine sacerdote para celebrar misa en la referida iglesia no se de licencia al ex-capuchino, Ldo. Narciso Figueras, vicario i ermitaño de la Cisa, que éste en unión del ex-cabo del resguardo, secretario del referido vecindario de mar, son los que han movido este asunto, y se seguiran otros disturbios de la macumunación de dichos sujetos."(3)

El 24 de desembre la junta del gremi de mariners tornen a repetir les al·legacions i peticions anteriors i diuen que hi ha al barri de mar 250 cases i al·leguen més de 1.400 animes. Diuen que tenen una Església en el veïnat de marina, i que degut a dificultats de comunicació amb la Parròquia demanen que tots els dies de precepte i el de St. Cristòfol baixi un dels dos sacerdots de la parròquia a dir Missa. Aquesta vegada firmen: Miquel Cisa (no en sap, ho fa Pere Olano) Miquel Mas, prohom,(no en sap, ho fa Josep Cisa) Pau Mas del gremi”.(4) “Finalment aquest intercanvi de peticions i rèpliques amb mossèn Ribes s'interromp fins a desembre de 1838, i no hi ha cap altre document”.(1)  Hem que suposar que la resposta del bisbat va ser demanar al rector que envies un dels vicaris a l’església de Sant Cristòfol a dir les misses. Entretant, en 1836, va aconseguir-se la separació civil amb ajuntament propi per la Diputació.(1)

  1. -Els orígens de la parròquia de Sant Cristòfor de Premià de Mar; Jordi Montlló Bolart,(dins revista Joves de Sant Cristòfol, núm. 11
  2. -Història breu de Premia de Mar, Salvador Moragas Botey, ed. L’Aixernador
  3. -Index de l'arxiu Parroquial de Sant Cristòfol, Joaquim Moragas Botey, 1973
  4. –La separació dels dos Premià, Joaquim Marguenat, (dins revista Agrupació d'estudis científics i culturals, nº1

 

 

Información adicional