L’advocació de Sant Cristòfol a la nostra parròquia i llegenda (IV)

Una de les incògnites que té la historia de la nostra parròquia és el motiu de perquè li van posar l’advocació de Sant Cristòfol.  Com no tenim documentació que ens ho acrediti tindrem de fer la hipòtesis que altres lloc també han fet. Per fer-nos una idea n’hi ha prou de mirar els Patrons que tenen el pobles que ens envolten: El Masnou i Premià de Dalt tenen a Sant Pere apòstol que era pescador i per tant relacionat amb el mar o aigua; i Vilassar de Mar té a Sant Joan Baptista també vinculat amb l’aigua del riu  i el bateig. Nosaltres també a prop de mar, tenim a Sant Cristòfol que va travessar un riu portant a les espatlles al nen Jesús, també doncs, associat amb l'aigua.

Si la casa de Can Manent la tenim documentada en el s.XV, i la primera vegada que és anomenat el lloc de Sant Cristòfol és a mitat del s.XVI, és molt probable que l’advocació al Sant també estigues en el s.XV o abans. I com a segona hipòtesis no podem oblidar, que Sant Cristòfol és advocat e implorat per pestes i epidèmies. Per aquesta raó, també hi ha la possibilitat que se li atribuís durant l’Edat Mitja la seva intercessió, en la desaparició d’alguna d’aquestes calamitats, aquí a Premià de Mar. Per tant amb aquest argument, és molt justificable que en algun moment els primers pescadors de les nostres platges fessin l’erecció d’un petit oratori i després la construcció de l’antiga capella, amb la portalada que ja em citat i que encara tenim, prop del camí  de mar i de la casa Can Manent.

Algun d’aquests arguments o potser tots junts, son els motius per els quals els pescadors del barri de mar van agafar aquesta advocació de Sant Cristòfol.

Però tenim també una llegenda molt bonica, que és relaciona amb aquesta advocació del Sant, referent a un pescador anomenat també Cristòfol que des de molt antic sempre han explicat els premianencs de mar. La historiografia romàntica és experta en la creació de mites i, a nivell local també es va donar aquest fenomen. Es tracta d’una llegenda publicada per Francesc Mas i Abril al diari La Veu de Catalunya, el 19 d'agost de 1923, sobre els orígens de Premià de Mar que reflecteix una visió molt romàntica i que també serveix per veure quina era la visió que els premianencs tenien d’ells mateixos, més que no pas de la realitat social que transmet el relat:

"Fa unes centúries, un pescador anomenat Cristòfol, alt i fort com el sant, enginyós i treballador com ell sol, trobava malaguanyat el temps que perdia anant amunt i avall, des de la platja al poble de Premià de Dalt i a l'inrevés. Així, s'engiponà una barraca amb troncs d'arbres, fustes amorrades per l'aigua, brossa i fang. Tenia fins i tot porta d'entrada i finestra. Polida després i acuradament emblanquinada amb calç per dins i per fora, aquella barraca feia goig de mirar. Aposentat que fou amb la seva família (muller, un fill i una filla), l'acabaren d'embellir més i més les dues dones, les quals, tenint gran estimació a les flors, aviat cercaren la barraca de violes, clavellines i altres espècies, no mancant les malves, que tan abunden en la nostra costa. 

 El patró Cristòfol, en ser a terra un cop enllestida la pesca, tornava a sentir-se desvagat. I mentre les dones repassaven les malles de l'artet, el fil de la barca i els llibants, ell es dedicava a conrear un tros de terreny proper a la seva estança. Així, treballant tots a mar i a terra, vivien molt feliços. Ben aviat se n'adonaren els altres pescadors del que estava passant. I ben aviat també tingueren cura d'imitar-los: ara una caseta, ara una altra, finalment restà poblat un bon tros de platja. 

Tota aquella gent, aparellant les barques i els ormeigs, cavant la terra o recollint vianda, fent puntes o regant flors, joiosos cantaven tot el sant dia, seguint el va i ve de la mar, una sola cançó. Com que no en sabien cap altra, sempre repetien la mateixa, com fan els gafarrons amb el seu cant. L'altra gent del poble, és a dir, els de dalt, en sentir-los cantar així exclamaven: Semblen gafarrons, semblem gafarrons. I gafarrons foren aquells, ho són els actuals premianencs de mar i seran els seus descendents per sempre".

 

Recopilat per Xavier Martín, comissió 175è

 

Información adicional