Història de l’Església parroquial de Sant Cristòfol de Premia de Mar (II) 

Les obres de construcció de l'Església de Sant Cristòfol van durar 22 anys, (desembre del 1798 -  maig de 1820); alguns anys, però, es va interrompre la construcció per mor de la Guerra del Francès (1808-1814). Era una església de planta en forma quadrada, doncs sembla que sols va haver pressupost per construir-hi fins a les trones o els púlpits, és a dir abans del creuer, on es va fer un mur en espera de poder acabar el temple en la seva totalitat. Es va posar un presbiteri i un altar provisional, amb un únic retaule dedicat a Sant Cristòfol.

Sembla ser que en aquesta nova església es va deixar posada la portalada de pedra de granit de l'antiga capella, esculpida en pedra de la Cisa i en un estil barroc primigeni, gairebé en un Renaixement decadent; aquesta portalada té la gràcia de l´art popular i la dificultat de la seva execució en una pedra dura, poc apta al treball del cisell. És aquest l'únic element que resta d'aquella antiga capella del segle XVII. Tot el conjunt és un relleu amb llinda i brancals treballats amb motius mariners (peixos, crancs i altra fauna marina). A la llinda i dins d’una orla, hi apareix una barca de mitjana amb pescadors. Damunt la llinda, hi ha una fornícula clàssica amb la imatge de Sant Cristòfol ingènua i robusta, amb el cap regirat cap a munt intentant mirar al dolç Infant Jesús que porta a l’espatlla i la matussera palmera que serveix de bastó. La portalada és coronada per un sol i flanquejada per flors i gerros barrocs amb dues hídries ornamentals adossades al mur en els dos extrems superiors. Sense saber la seva procedència o escultor, encara és conserva avui en el temple actual.

Autoritzada ja com a capella pública es va beneir i es celebrà la primera missa, sent inaugurada el dia de Sant Cristòfol 10 de juliol d´aquell any 1820. És va fer amb una celebració d'un ofici solemne presidida pel Pare Felix Manent, caputxí, fill de la Casa Can Manent de Mar, propietaris dels terrenys cedits per la construcció de l'Església. Celebrades les misses d'aquesta solemnitat, romangué tancada fins haver obtingut la llicència per part del Bisbat per a celebrar-hi habitualment misses, la qual es va donar aquell mateix any 1820.

                                                                                         Comissió 175è

Bibliografia:

-Història pintoresca de Premià de Mar, Ramon Coll Monteagudo, ed. El clavell

-Història breu de Premia de Mar, Salvador Moragas Botey, ed. Eaixernador

-Documents de l’Esg. P. de St Cristòfol de Premià, Virginia Martines Martines (revista)

-Els orígens de la parròquia de Sant Cristòfor de Premià de Mar; Jordi Montlló Bolart,   

 (dins revista Joves de Sant Cristòfol, núm. 11

http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08172/memoria.pdf

Información adicional