Avui, 11/02/2018, una representació de l’Equip de Monitors de l’Esplai ha participat de l’eucaristia de la Parròquia de Sant Cristòfol i ha llegit el següent text per adreçar-se a la comunitat parroquial arran de l’AVENTURA de la setmana passada a la neu

DCIM100GOPROG0015025.JPG

Som el Centre d’Esplai Parroquial de Premià de Mar, érem a Saldes i som a casa.

Déu-n’hi-do quina aventura que hem viscut plegats, per que això, ha estat una autentica AVENTURA.

Des del més menut al més gran, incloent-hi monitors i algun efectiu dels serveis d’emergència, la Sortida Conjunta, i l’activitat extraordinària dels dies següents, va ser viscuda com una autèntica AVENTURA.

Dit això:

La reacció per part de l’Equip de Monitors fou exemplar; la Carme (la dona de la casa de colònies), les famílies, Mossèn Bernat, l’alcalde premianenc, el Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans, en Joan i en Santi (efectius de Mossos d’Esquadra), el Dr. Josep Maria i en David (efectius de SEM), l’Agrupament Escolta l’Amonra, … són, entre d’altres, els que han felicitat l’Equip de Monitores i Monitors per la gestió de la situació excepcional.

Ser monitor, transcendeix molt més enllà de saltar a la corda o jugar a la xarranca els dissabtes a la tarda. Ser monitor no és senzillament contractar una fantàstica casa de colònies i anar-hi a passar el cap de setmana amb la canalla. Ser monitor no és senzillament trucar a les famílies, i dir que la seva canalla està bé davant la llar de foc de la casa.

Ser monitor és jugar, mostrar (i no pas indicar), d’aquesta forma aprenem plegats; ser monitor és ballar, és riure i plorar, … però sobretot, ser monitor equival a acompanyar.

Dissabte a la tarda, com en cada sortida conjunta de l’Esplai, vam fer l’anomenada ‘Activitat de Fe’; aquesta vegada, els membres de la comissió vam creure oportú treballar la figura del monitoratge.

L’acompanyament el vam trobar plasmat en la figura del nostre sant patró: Sant Cristòfol. Sant Cristòfol acompanyà a l’infant Jesús a creuar d’una llera del riu a l’altre; nosaltres, les monitores acompanyem a tots aquells infants, joves, famílies i monitors de l’Esplai.

La dinàmica consistia en reconèixer els valors que podríem trobar en les monitores i monitors de l’Esplai; aquests foren uns dels molts valors que van aparèixer: valentia, cohesió, responsabilitat, família, coherència, pau, … entre molts d’altres, de debò. Tots els participants van parlar, des dels més menuts als més grans.

Ser monitor et permet improvisar un centre d’interès i activitats noves en qüestió de segons. Ser monitor et reclama atenció plena cap als infants i joves de l’activitat. Ser monitor vol cura amb tot allò que es fa.

Ser monitor sols és possible si es compta amb l’EQUIP idoni.

Som un equip, i ser un Equip no és una simple fotografia… Un Equip equival a tot allò que aporta cadascú, i aquest passat cap de setmana hem estat 1. Un sol Equip i una sola reacció!

I tal com dèiem a les reunions d’urgència del diumenge i dilluns, quan enmig del blanc de la neu sols hi havia foscor, l’Equip pot, i aquest Equip pot amb això i molt més.

Vam seguir i seguirem.

L’agraïment és present en tot comunicat que fem i farem, la feina de l’Equip de Monitors fou exemplar. El suport rebut en missatges va reconfortar un munt, és el que necessitàvem.

Algunes de les declaracions als mitjans de comunicació desanimen, però alhora ens omplen d’energia per explicar la nostra historia, la NOSTRA AVENTURA. Reclamàvem paciència, prudència i respecte, i pocs s’han sentit cridats a fer-ne’n ús.

Les famílies han estat agraïdes en tot moment, i elles seran les primeres que rebran la historia de l’AVENTURA.

La confiança dipositada per les famílies ha estat i serà, un dels pilars amb el qual l’Equip de Monitors podrà seguir ferm en l’educació en el lleure.

Ja acabo, vull que agraïm, si ho voleu, la tasca de tot l’Equip, és per això que els citaré a tots i cadascun d’ells.

GRÀCIES Laura, Xavier, Aina, Elena, Guillem, Judith, Laura, Mar, Maria, Mariona, Martí, Sandra, Maria, Sonia, Victor, Yegor, Xenia, Lucia, Marc, Naira, Joana, Júlia i Pau.

Gràcies Mossèn. Gràcies Bernat per la confiança, seguirem plegats!

Agraïts a tothom, sols vull acabar pregant a Sant Cristòfol, tal i com ho fem en cada una de les reunions de l’Esplai; i a continuació, amb el mateix format, pregarem a la Mare de Déu de l’Alegria, la patrona dels esplais.

Sant Cristòfol, pregueu per nosaltres.

Mare de Déu de l’Alegria, pregueu per nosaltres.

I amb això sols queda dir: gràcies Parròquia de Sant Cristòfol.

I per molts anys d’Esplai, a gaudir del 45è aniversari de l’Esplai. I moltes gràcies.